Els plĂ stics đ️
ELS PLĂSTICS
Hooooola Cesc, no podiem estar totes les vacances de Nadal tranquils he!!!
En aquesta pĂ gina et parlare dels plĂ stics, com bĂ© diu el tĂtol. ExplicarĂ© una mica per a que els fem servir, quants tipus hi han i com els podem diferenciar. AixĂ que COMENCEM!!!
Que sĂłn?
-Els plĂ stics son un material sĂntetic o organic composats per llargues cadenes de molĂ©cules. Les obtenim principalment del petroli, y es caracteritzen per ser moldejables y transformables en diversas formas.
Per a que els fem servir?
-Els plĂ stics sserveixen per a infinitat de coses gracies a la seva versatilitat, lleugeresa i capacitat de moldejar-se. GrĂ cies a aixĂČ es esencial en envasos, construcciĂł, electrĂČnica, medicina, agricultura, roba, etc. El fem servir per a tot!!! La veritat Cesc ja m'ho imaginava una mica pero veureo escrit m'ha arribat mĂ©s, el que mĂ©s hem preocupa Ă©s el fet de que es un material molt contaminant que fem servir per embolicar els aliments que despres menjem. A saber si tenim trossos de plĂ stic dins del cos!!!
Quants tipus hi han i quins sĂłn?
-Preparat perquÚ aquesta resposta serà la més extensa ja que és el que ens demanaves.
Hi han 7 tipus:
1. PET (Tereftalat de polietilĂš): normalment Ă©s fa servir en ampolles, refrescos o bandejes de menjar. Ăs lleuger, transparenti reciclable, perĂČ normalment d'un sol Ășs.
2. HDPE (PolietilĂš d'alta d'ensitat): per a envasos de detergent, llet o xampĂș. Ăs un plĂ stic resistent i durader, fĂ cil de reciclar.
3. PVC (Policlorur de vinil): molt versĂ til, pot ser rĂgid o flexible. Normalment s'utilitza en canonades, cables i targetes. Ăs difĂcil de reciclar i pot ser contaminant.
4. LDPE (PolietilĂš de baixa d'ensitat): plĂ stic flexible i suau. Per a bosses de plĂ stic fines com les del supermerercat, paper film. Ăs recicla menys que altres.
5. PP (PolipropilĂš): Ă©s un plĂ stic lleuger i resistent al calor. Es fa servir en tapers, tapes, palletes i envasos d'aliments. Ăs reciclable.
6. PS (PoliestirĂš): pot ser rĂgid o escumat (no tenĂa ni idea d'aquest adjectiu, Ă©s refereix a la textura del porexpan). S'utilitza en gots, plats d'un sol Ășs i safates. DifĂcil de reciclar.
7. Altres (Altres plĂ stics): inclou plĂ stics com el policarbonat (Ă©s com un plĂ stic de dos capas que es fa servir per a sostres transparents) o el nilĂł. S'utilitza en ulleres, CD, peces electrĂČniques, etc. Els reciclatge Ă©s complicat.
Com els podem diferenciar?
-Aquesta part sĂ que me la sĂ©. Podem diferenciar els diferents tipus de plĂ stic gracies a un sĂmbol de reciclatge en forma de triangle, format per tre fletxes (vamos el sĂmbol normal), que trobem a la base dels envasos.
Ara et posarĂ© imatges dels sĂmbols que he trobat als envasos de casa. A casa meva intentem fer servir tan poc plĂ stic com podem, perĂČ farĂ© una bona bĂșsqueda:
polietilĂš.
ConclusiĂł
-Doncs amb aquest treball em aprĂ©s molt mĂ©s dels plĂ stics, dels tipus que hi han i de com diferenciar-los, desgraciadament no he pogut trobar mĂ©s imatges de plĂ stics a casa meva. He buscat boses de plĂ stic i targetes perĂČ no sortia el sĂmbol. Espero que t'hagi agradat el meu treball!!!! GrĂ cies Cesc!!!!
El BioplĂ stic
Hooooola Cesc, ara et posarĂ© un video que he fet amb la meva companya Alejandra, no estĂ del tot acabat perĂČ t'explicarĂ© una mica per a que sigui mĂ©s clar. En aquest video ensenyem a fer un bioplĂ stic ja que son molt necesaris. Perque els plĂ stics normals contaminen molt.
En el video no surt el resultat final perque si no durava molt perĂČ es aquest:
· Llet sencera
· Vinagre
· Colorant (voluntari)
· Cullera
· Bol o gots
· Colador
· Paper de cuina
· Recipient per a microones
Com funciona?
-PerĂČ Cesc, quin fet cientĂfic a de passar per a que un lĂquid com la llet pugui convertir-se en un sĂČlid?? Doncs aixĂČ funciona aixĂ:
·La llet te proteines i una d'aquestes es diu caseĂna. Aquestes proteines son com cadnes molt petites.
·El vinagre es un Ă cid, quan el barregem amb la llet calenta fem que les proteines canviin de orma, comencen a engarxar-se entre elles i apareixen grumolls blancs (Ă©s desnaturalitza).
·Quan les proteĂnes s'ordenen i uneixen formen algo sĂČlid, dur i amb forma.
PerquÚ és un bioplà stic?
·Ăs un bioplĂ stic perque estĂ fet d'un material natural.
·PerquĂš Ă©s pot descompondre a la natura.
·I perque no ve del petroli.
ConclusiĂł:
-Doncs mira Cesc, com ha conclusiĂł et posarĂ© que m'ho he passat molt bĂ© gravant el video i fent el bioplĂ stic, estic molt orgullosa que ho hagem conseguit i del resultat, sĂłn preciosos!! Amb aquesta forma no serveixen de gaire perĂČ imaginat si poguesim fer coses necesaries amb aquest experiment!!! Seria genial i no contaminaria, bueno, espero que t'hagi agradat el nostre bioplĂ stic, adeuuuuu.
com li he dit a la teva companya despreneu simpatia no només en el video si no també en els vostres escrits i com a mestre no en puc estar més que satisfet , no perdis aquesta alegria !!!!!
ReplyDeletebuf aixĂČ dels mocs Ă©s un aparell de tortura !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!